estructura
1 f. [LC] Arranjament de les parts, dels òrgans o de les partícules d'una substància, d'un cos, d'una construcció. L'estructura del cos humà. Estructura d'una roca. L'estructura d'un edifici. L'estructura d'un poema.
2 1 f. [GL] estructura basàltica Estructura columnar.
2 2 [GL] [FIF] estructura cristal·lina Distribució espacial dels àtoms o molècules que formen un cristall.
2 3 [GL] [FIF] estructura global Conjunt de característiques que permeten de dividir la Terra en diferents parts.
2 4 [GL] estructura granítica Agregat holocristal·lí més o menys equigranular, de composició mineralògica com la del granit, amb els cristalls visibles a ull nu.
2 5 [GL] estructura petrogràfica Arranjament dels components d'una roca segons la disposició i la grandària dels minerals, les discontinuïtats internes, la foliació, etc.
2 6 [GL] estructura sedimentària Estructura característica d'un procés que té lloc normalment durant o poc temps després de la deposició del sediment.
2 7 [GL] estructura tectònica Disposició i característiques generals de les masses rocoses d'una regió geològica causada pels processos de deformació.
3 f. [EI] Part interna d'una cosa, que aguanta les altres parts.
4 1 f. [AQ] [OP] Conjunt dels elements resistents d'una edificació tenint en compte llur connexió i disposició, les quals són determinades per la manera de sostenir i construir la coberta i els sostres dels pisos que ha de tenir. Estructura metàl·lica, de formigó armat.
4 2 [AQ] [FIF] [OP] estructura tridimensional Estructura arquitectònica que, enfront del sistema tradicional d'estructures realitzades pensant en el recorregut lineal dels esforços, situades en un mateix pla, planteja el repartiment de càrregues en les tres direccions de l'espai amb la cooperació de tots els elements en l'esforç, cosa que produeix una gran estabilitat i molt poc pes.
5 1 f. [FL] [LC] Disposició de les unitats lingüístiques en un sistema ordenat de regles que descriuen, alhora, les unitats i les relacions que mantenen entre elles.
5 2 [FL] estructura de constituents Estructura jeràrquica d'una oració o d'un sintagma.
5 3 [FL] estructura profunda Nivell de representació de l'estructura sintàctica d'una oració generat a partir de les regles de formació i de les regles d'inserció lèxica.
5 4 [FL] estructura superficial Nivell de representació de l'estructura sintàctica d'una oració, derivat de l'estructura profunda mitjançant l'aplicació de regles transformacionals, com ara la regla de trasllat.
5 5 [FL] estructura subjacent Estructura abstracta d'una entitat lingüística, com un mot complex, una oració, etc., postulada en l'anàlisi gramatical o generada per una gramàtica, amb independència que coincideixi o no amb l'estructura immediata dels fets empírics.
6 f. [MU] Esquema d'ordenació de les parts o els motius en una peça musical.
7 f. [MT] En mat., col·lecció de propietats i d'interrelacions entre els elements d'un conjunt que apareixen quan en aquest conjunt es defineixen unes operacions o s'hi incorporen altres objectes matemàtics. Estructura de grup. Estructura d'anell. Estructura d'espai vectorial. Estructura analítica.
8 f. [FIF] estructura dissipativa Estructura espacial o ritme temporal que es presenten espontàniament en molts sistemes quan es troben prou lluny de l'equilibri termodinàmic.
9 1 f. [PO] [SO] Conjunt d'una societat, d'un grup, etc., considerat pel que fa a la seva estabilitat i permanència en el temps.
9 2 f. pl. [PO] [SO] Conjunt de lleis, d'organismes i de forces socials, polítiques i econòmiques que caracteritzen una societat i mantenen l'ordre establert.
